T'esperaré

No sé el temps que ha passat
ni quant en queda per venir.
     Sé el que vam viure
          en aquells intensos breus moments.

Els records m'agombolen.
     Fins i tot em desesperen
          per aquest temps perdut.

El caminar per la platja
amb aquella aigua fresca
     tot deixant l'acaronament de les ones
          als peus...

El somriure fort, natural, 
d'aquells llavis que cercaven la complicitat
     amb els meus...

Les mans juganeres 
descobrint el cos de l'altre...

No sé el temps que ha passat però,
t'esperaré, aquí, 
     com abans ho vaig fer,
       assegut a sa vorera.