Història
possible.
Era
primavera avançada. Els vaixells navegaven per les tranquil·les
aigües de la Mediterrània occidental quasi en llibertat. El cors
n'estava a l'aguait i, tot just veia unes ballumes, ja aixecava vela
i cap a sa feina. I, aquesta, ho era terra de corsaris.
Els
continus canvis d'autoritat no facilitava, però, la feina. A cada
canvi de bandera, a cada nou aliat, s'havia de dirigir la vista cap a
un altre objectiu. Quan s'agafava una presa, l'autoritat vigent havia
de declarar si el botí era legal o no.
Per
açò, el vaixell de bandera genovesa, estava amarrat al norai a la
sortida de la cala de Santandria. Tot esperant que el Governador de
l'illa els concedís la llibertat i poder, així, recuperar el
vaixell i resseguir viatge cap a Barcelona. La carrega, un grapat de
materials de construcció, sobretot marbres i eines, i una colla de
picapedrers. L'obra, segur que no era menor.
Mentre
feien temps, un dels picapedrers, va voltejar la cala. Va observar la
feina de picar la pedra que s'havia fet en temps passat obrint tot un
seguit de coves per enterrar els seus morts. N'hi havia de bastes,
grolleres, inacabades però, en alguna, hi va observar la feina ben
feta de qui sabia emprar les eines, de per a qui, el més petit
detall, era important. Ho reconegué i somrigué.
En
tornar al vaixell va agafar les seves eines i deixà gravat, allà,
prop del norai, la seva senya, com volent dir que l'antic picapedrer
podria haver estat un més de la seva quadrilla i que, la seva feina
era com si fos d'ell.
El
Governador de l'illa va donar la presa per il·legal i pogueren
resseguir el viatge. Mai més tornaren.
* *
*
El
2005, fent una prospecció a sa cala per intentar esbrinar quins
elements de patrimoni hi havia a la zona i poder, també, delimitar
la necròpolis, vam trobar, picat a la roca, prop d'un antic norai,
un signe lapidari. El signe és igual que el que es troba a la
Catedral de Sant Esteve a Viena i conegut amb el nom de Quatre de
Cifre. Qui sap qui el va picar i per què.
