Podria
viure dels records,
però
no.
No
visc d’ells.
De
records en tenc molts,
de
bons i de molt bons i...
per
oblidar.
Als
records no els tries.
Et
venen al cap,
sense
avisar,
no
pots forçar...,
els
que no t'agraden també hi són.
Els
records són açò, records,
el
que va ser.
No,
no visc dels records ni
ho
pretenc.
M’agrada
tenir-ne,
la
majoria m’ajuden a viure,
a
gaudir els bells moments,
a
rectificar el que no va ser,
a
encarar el futur amb coneixement...
Però
només entenc els records
com
a reforç per a recrear-ne de nous...
Perquè
el que importa és l'ara i,
pot
ser, també, el que vindrà...
1 comentari:
VIURE DE RECORDS,
Pens que es una equivocació viure-hi, però son importants perque et trasportan a moments importants, feliços, tristos, n'hi ha de tot tipus normalment. Els feliços sempre pens que son menjar per s'anima, revius aquell moment i el sents com de nou.
Tambe hi ha els tristos, però no son tan per viure-hi, sino més be per recordar sensa delectar-s'hi gaire si pot ser, i alguns segons siguin, els deixas aparcats o tancats dins un recó des cap per oblidar-los.
Viure de records? No, peró forman part de viure, de saber que has fet coses i has sentit, peró no et pots aturar per ells, només tenir-los a ma per recordar que has viscut.
una besada.
Publica un comentari a l'entrada