Ocells
Avui,
dia ennivolat, he sortit de casa sense rumb concret. Tantes coses em
roden pel cap que no don abast per a aclarir-les. Per açò, per
intentar aclarir l’embolic d’idees, d’intencions, de
possibilitats, de respostes..., per posar fil a l’agulla...,
màquina en mà, he resolt prendre l’aire a la zona de l’albufera.
Motiu,
fàcil: centrar l’atenció a l’observació d’ocells.
Mentre
mir els ocells, deix de pensar amb les altres coses. Només estic per
ells. Per cercar aquella espècie que encara no he pogut
fotografiar. Per observar, si és el cas, el seu vol i amaratge.
Escoltar el seu cant. Com pesquen. Com festegen... I intentar
aconseguir aquella imatge única per a compartir.
De
fet, ho faig de tant en tant, açò. M’allibera l’ànima. I
m’emprenya perquè no aconseguesc veure el que altres han vist i
fotografiat. Però m’allibera més, tot i que poques vegades he
aconseguit el que cercava, que no em deixa més embullat que quan he
sortit.
Avui,
per exemple, no he vist la cigonya negra. Ni avui ni cap altre dia.
Però, per si de cas, hi he anat per si la veia. Mentre, els amics de
sempre: El rabassot, dormint, com no. La fotja. El soterí petit i el
gros. El cagaire, dels quals, avui, n’hi havia un mal-que-fer.
L’agró blanc i el gros, esquiu com ell mateix. També el gris. El
coll-blau. Els flamencs, aquests molt enfora. La gavina camagroc i
d’altres que no he pogut definir.
He
frisat per a tornar a la redossa de casa per veure si alguna de les
imatges captades és de prou qualitat. Normalment hi ha de tot.
Ara
però, tenc el cap clar. Quan agafi la primera feina, sé que la
podré fer sense que res em destorbi..., o no.
Però
gaudir de la volta del matí és ben meu i ja, ningú, m’ho podrà
llevar.
