Estimada

Estimada

Bon dia, estimada.

Fa temps ja que em rondina pel cap i,

tot i que, tu ja ho saps,

ho vull deixar per escrit,

com si d’un testament es tractes,

sols per deixar-ne constància.

T’estim. Sí, t’estim.

Potser et soni estrany però,

és així. I no és d’ara.

De fet, no record quant de temps fa,

diria que molt,

però no massa,

podria dir que,

fins i tot poc,

perquè m’hagués agradat estimar-te des de sempre.

No sé què en serà del futur.

Aquest sempre n’és incert i no el podem controlar.

Tampoc ho vull.

Esper, voldria, estimar-te,

com ara, molt de temps.

I tot és així de fàcil.

Sense complicacions.

I ara, testimoniat per sempre.

Perquè, simplement, t’estim.