dimarts, 19 de juny de 2018

Estimada


Estimada


Bon dia, estimada.


Fa temps ja que em rondina pel cap i,
tot i que, tu ja ho saps,
ho vull deixar per escrit,
com si d’un testament es tractes,
sols per deixar-ne constància.



T’estim. Sí, t’estim.



Potser et soni estrany però,
és així. I no és d’ara.
De fet, no record quant de temps fa,
diria que molt,
però no massa,
podria dir que,
fins i tot poc,
perquè m’hagués agradat estimar-te des de sempre.


No sé què en serà del futur.
Aquest sempre n’és incert i no el podem controlar.
Tampoc ho vull.
Esper, voldria, estimar-te,
com ara, molt de temps.


I tot és així de fàcil.
Sense complicacions.
I ara, testimoniat per sempre.
Perquè, simplement, t’estim.