Bon dia

 

Bon dia.

Bon dia, és una expressió que no té res a veure amb la climatologia. Bon dia, és una salutació que donam, sobretot a les primeres hores del matí. Quan ens aixecam si vivim en companyia, quan ens creuam  amb alguna persona pel carrer, quan entram en un edifici... És un costum que ve d’antic i que, a jo, em van inculcar quan n’era petit.

Segons l’hora podem emprar altres salutacions. Bones tardes, bona nit..., però no deim bon matí. Coses de l’idioma.

Quan surt a caminar tenc per costum donar el bon dia a totes les persones amb què em trob, les conegui o no. El port de Maó, és una de les meves sortides a caminar clàssica. Ens hi trobam moltes persones per amunt i per avall. Moltes, com jo, són repetidors. Ens hi anam trobant més d’una vegada.

Així, el bon dia va i ve. Però no tothom contesta. N’hi ha que, de fet, ni et miren. Passen al teu costat com si no hi hagués ningú. No hi ha edat. Joves i majors es reparteixen entre els que saluden i els qui no. Als que ja sé que no contesten, ja no els dic res. Un temps contava les persones segons si saludaven o no. Normalment, guanyàvem els que saludam, però alguna vegada no.

Als nous, sempre els salut. Provar-ho és fàcil i econòmic. I si en alguna ocasió algú em saluda i jo, badant, no contest al moment, em queda un mal gust de boca.

Amb el temps he après que hi ha gent que deu tenir riquesa perquè s’ho guarden tot per a ells i ni el bon dia donen. Aquests, si els guarden, de bon dia, en podran fer una bona confitura, alerta però que no surti agre.