42

 

42

I així ha arribat el moment. N’hi ha que dirien sense adonar-me’n, però sí. Sí que me n’he adonat. També és ver que el temps passa sense que en siguis conscient del tot. Veus que baraten les persones, de tant en tant, ja que no sempre, et veus diferent quan et mires al mirall. Avui notes que tens més canes, avui que has perdut cabell...

I intentes fer una mirada enrere i no veus el principi. Tens flaixos. Veus persones que eren i ja no són. Veus persones que hi eren i ja no hi són. I és que quaranta-dos, dona per a molt.

I sí, enguany, any de la jubilació, ha fet quaranta-dos anys que vaig començar a treballar al Consell Insular de Menorca. Ha plogut molt i de tot.

Record que vaig prendre possessió de la plaça de funcionari després d’impugnar la resolució del tribunal. La impugnació va tenir èxit i la plaça d’ordenança va ser meva. En propietat, diuen, però no l’he pogut vendre. Crec que va ser la primera vegada que vaig dur corbata i americana!

Vaig començar fent feina els capvespres. El CIM era tendre i no tenia seu. Empràvem les dependències de l’Ajuntament de Maó i, és clar, els matins ho tenien copat els funcionaris de la corporació. Prest es va llogar una oficina que havia estat emprada per una entitat bancària que hi havia prop i, anàvem i veníem. La nova seu estava en obres.

No record quan vàrem anar a la nova seu. Sí que el president va forçar el trasllat, ja que les obres s’assemblaven a les de la Sagrada Família: No eren acabadores. Encara érem pocs. El personal de la seu i els de la residència d’ancians i casa infància. Dos estaments que venien de l’antiga diputació. En aquesta seu ja es va incorporar molt de personal entre oficines i serveis. A aquesta primera seu hi van passar diferents presidents. El primer, Paco Tutzo. Després en Tirso Pons, en Berto Moragues que ho va ser només un breu temps per una moció de censura per la fallida d’un dels seus consellers. En Joan Huguet i na Joana Barceló. Amb na Joana Barceló es va fer el trasllat a la seu actual.

Durant aquests temps el CIM va anar creixent i rebent noves competències del Govern Balear. Més personal i més seus fins al dia d’avui on és una de les grans empreses de Menorca.

Per la meva part també vaig tenir el meu periple. D’estar d’ordenança a la seu central en vam desterrar, sí, crec ho puc dir així, a s’ITV fins que aquesta va passar a una concessió. Va ser al moment on es van rebre les competències de Cultura i, a jo, em traslladaren a Cultura i, a l’ordenança de Cultura, el passaren a la seu central. Continuaven sense agradar-los la meva presència, es veu.

A Cultura vaig començar a fer feina amb el conseller Lluís Coll (epd) primer i amb Simón Gornès a continuació. Gornès havia estat substituint la plaça d’arqueòleg interinament, on ens vam conèixer. Després va venir Bep Portella. Amb Bep Portella es va produir un gran canvi amb la meva feina. Va convocar la plaça de vigilant de patrimoni històric que hi havia pressupostada i vacant. Era el moment del tancament de les coves de Calescoves. I jo, vaig guanyar la plaça i, fins ara.

Durant més de vint anys en patrimoni he anat rodant per les terres de Menorca. Controlant jaciments, vigilant obres, redescobrint elements perduts, trobant-ne de nous... Primer botant les parets de manera àgil, darrerament posant el cul damunt la paret i baixar a càmera lenta... He fet milers i milers de fotografies per deixar documentat tot allò que coneixem i, així i tot, no he arribat ni a la meitat...

I ara, s’ha acabat. Ja no hi haurà contracta entre el CIM i jo. El que faci a partir d’ara és cosa meva, de continuar amb les meves il·lusions, de continuar col·laborant amb el patrimoni des d’una perspectiva diferent, amb aquelles persones amb les quals m’he creat amistat, que crec en són unes quantes, on uns puguin aportar els coneixements i l’experiència i altres el que tinguem.

Res. Només són quaranta-dos anys i ara queda aprofitar el que resti de futur.