Escoltar
T’escolt, amic meu.
Sé que bufes per recordar-nos
que hi ets.
Sé que bufes per recordar-me qui ets,
i jo ho sé i ho accept.
Sempre arribes des de la mar,
de vegades amb el salobre inclòs.
De vegades fort i rompedor,
de vegades suau i agradable.
Jo t’escolt, amic meu.
Tant quan ests tramuntana com gregal.
Jo t’escolt amic meu.
Tu n’ets el vent de la vida.
1 comentari:
LLuis, ens dones un nou registre, sa poesia, encara que crec que alguna vegada has tocat aquest palo. Un ha de trobar es que li vagi millor, encara que per jo es teu no es aquest.
Publica un comentari a l'entrada