I tot i que puc, no ho faig ni sovint, ni les vegades que voldria. Deu ser la vessa o la comoditat.
Quan ho faig, m’agrada deixar lliure la imaginació, el pensament.
M’agrada mirar el cel, els núvols, els reflexes de la llum sobre la làmina d’aigua, les bellumes.. i, sí és calma, el fons marí.Sí hi ha maregassa, mir les ones i escolt el soroll de l’embat de l’aigua a la línea de costa.Soroll dels macs que r
odolen per amunt i per avall sense saber on s’aturaran i amb que compartiran l’espai.I el pensament vola lliure, sense barreres.
De vegades el viatge és curt i, de vegades, llarg.
De vegades agradable. De vegades...
Els somnis i realitats mesclats en un mateix instant.
M’agrada seure a la vorera de la mar.
Vols venir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada