Somniava,era sol
en un camí
tancat de paret seca.
Una planta enfiladissa les cobria.
N'estava plena de flors.
N'hi havia de groguenques i,
també de rosades.
Vaig aturar-me per contemplar-les
Eren boniques però
semblaven empegueïdes, mirant cap baix,
però boniques.
Vaig despertar i pensar.
Pensà en alguns coneguts
de com som
de que son
i entre somni i despert
recordà Vidalba
i pensà que allà
tots som polits
tal qual som
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada