Aquesta petita frase tan simple, que em van ensenyar ja fa uns quants anys, és una de les causes que ara em destorba en el present.
O som davant l'ordinador
intentant expremer el cervell, que crec que encara me'n queda un poc -sí, ja sé que és discutible, però jo m'haig de defensar-, o som davant el marès i me barall amb ell, encara que normalment en som el perdedor, per veure si som capaç de treure de la pedra el que no sé dir amb paraules.Al final surt el que surt i el resultat resta inamovible.
Ara, que cadascú se imagini i en digui, si vol, la seva.
3 comentaris:
No se que esperes que et diguin, però si vols un nom o que et diguin que potser aquesta nova figura de marès, jo ja et dic que es un parella,sense dubte a més.
Si esperes que et contradigui amb sa frase de MENTRES FILEN NO DEBANEN, no, no ho faré, es veritat, però igual de veritat es que moltes vegades sa gent si té coses per dir i diferents maneres de expresar-ho,i açò no esta barellat...a lo millor tu vens una casta artistique i, A LA VEJEZ VIRUELA...vas i ho desbreixes arribant en es 50.
Ay,ay,ay Lluís.....que n'hem de fer de tu!!! ara ens sorprens, amb figures de marès, abans amb poesia, fa uns anys escribint... que sera lo proxim?
Sol
Molt original, prest hauràs de fer una exposició!!!
Et queda cervell per fer-ne moltes més i també poesia, avam si t'inspires i ens regales una altra obra d'art....
Ànims!!!
Totes les figuretes m'agraden encara que hi hagis de possar molta imaginació. En aquesta hi veig una cara tristona amb uns ulls que me transmeten sensació de solitud.
Potser hi he possat massa imaginació.
Marga F.
Publica un comentari a l'entrada