Menorca,
illa de vent i de calma,
ha sofert al llarg de la seva història,
com si un cos humà fos,
els batecs i les contradiccions de la vida.
I en cada tempesta s'han vessat els sentiments, tenyint de vermell,
l'oceà.
I en la calma,
el vaixell ha tornat al seu port.
I de la història..
recordarem el que ens permeti seguir el camí,
per arribar al futur.
1 comentari:
M'ha encantat aquesta poesia i, també, les fotos que fan que cada cop, estimem més la nostra terra. Enhorabona! Cada vegada ets més artista. Jo crec que el que et passa és que estimes la vida.
Publica un comentari a l'entrada