La lluna es retira.El nou dia es dona pas.
Les ànimes, encara dormides,
no tardaran en despertar.
És a punt d'esclatar la festa.
Els vigies resten inerts,
ocellant el que passa baix els seus cossos de pedra.
I jo, esper el que en aquest dia, em depari el destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada