Desconec el perquè de vegades no tenc paraules. Desconec per què no puc expressar el que voldria de manera fluida com altres vegades sí puc fer.
En aquest moments pens que, més que fugir de les tempestes, el que hauria de fer és simplement deixar que em caigui la ruixada per veure si aquesta s'emporta la boira de les idees i neteja l'esperit.
Potser després sí podré viatjar per les tranquil·les aigües del pensament com un cavallet de la mar ho fa per l'oceà.
1 comentari:
Aixi que estas espès? sera aquest temps gris que en fa des de fa un dies. No esteim acostumats els que som mediterranis a n'aquest poc llum i damunt de color gris plom. No et preocupis, tornara sa teva fluïdesa a brotar i no hauran fet falta que ses tempestes a deixin xop, encara que tampoc esta demés que te'n caigui qualcuna damunt, ja saps, per aclarit s'esperít i qualque cosa més que et faci falta.
Sol
Publica un comentari a l'entrada