dissabte, 12 de setembre de 2009

Una col·lecció molt maonesa


Del Centre de Persones Majors m'han demanat una col·laboració pel seu bolleti i açò és el que els he remés. Ells decidiran com ho publiquen.

Sí ja és difícil escriure, més ho és quan ho fas per una encomana. Aquesta vegada el detonant ha estat el mostrador de la Sabateria el Pingüino, que amb motiu de les Festes de Gràcia, va presentar una col·lecció de programes d'aquesta celebració proposant un joc en que cadascú havia de cercar el programa del seu any de naixement. I com que aquests programes els he anat guardant jo des de fa la tira d'anys, ara volen que conti el perquè ho he fet.

La veritat és que no puc contestar aquesta pregunta. Record que des de bastant jove era un col·leccionista de.. no ho sé, crec que de tot. M'agradaven moltes coses però d'entre totes n'hi havia una que predominava. Menorca. Arreplegava tot el que queia a les meves mans que rallés sobre Menorca. Vaig començar a comprar totes les publicacions que pel seu cost em podia permetre. I així, també vaig començar a estojar els programes de les Festes de Gràcia.

No sé quin any vaig començar, als setanta i pocs. Tenia poc més de deu anys. Bé, no era difícil fer-ho. Un fulletó cada any. Quan a casa van veure l'interès que en tenia em van ajudar a replegar-ne de més antics, alguns els havien estojat directament, altres els van cercar. Així, sense adonar-me'n, vaig començar a tenir una petita representació d'aquests programes de festes. Poc temps després vaig començar a arreplegar els programes que s'editaven de totes les festes de Menorca.

Normalment, quan una persona és col·leccionista, es relaciona amb altres persones que tenen les mateixes inquietuds, encara que de vegades no els mateixos interessos. I d'aquí surten els intercanvis, jo et don una jugueta, tu em dones un llibret. Fins i tot n'hi ha que consideren que si un no faix el que tu fas, millor que ho tenguis tu. Així, per exemple vaig aconseguir el programa més antic, que en aquest cas és des Castell, que data de l'any 1909. Una persona que sabia que jo arreplegava programes de festes me'n va regalar un caramull des Castell sense demanar res a canvi. Altres companys també m'han ajudat al trobar-ne algun i arreplegar-lo per a entregar-me'l. I així a poc a poc.

Aquesta és una col·lecció de poc volum. Cada any s'hi afegeix un nou programa i prou. És difícil el trobar un exemplar nou, que en aquest cas seria antic. Ara per ara la col·lecció te tots els programes des de l'any 1947. També, hi ha el programa de 1944 i un de 1953 que no sé per quin motiu, n'hi ha dues edicions diferents.

Aquesta col·lecció ja ha sortit al carrer en altres ocasions. La primera vegada també va ser amb motiu de les festes. Els comerciants del camí des Castell van tenir la idea de muntar els mostradors amb el motiu dels programes antics i així, a cada botiga, hi va posar una ampliació de la portada a més del que consideressin afegir-hi. Al Centre de Persones Majors, es podien veure totes les portades. La segona va ser enguany, en una exposició sobre col·leccionisme, en que també van restar exposats en unes vitrines. I ara la tercera, en motiu d'aquestes festes al mostrador de la Sabateria el Pingüino.

Quan jo vaig començar no hi havia moltes persones que fessin aquesta col·lecció, avui crec que n'hi ha molts més que els guarden, per tant, el trobar-ne un de nou, de cada dia és més difícil.

També he de dir que avui per avui he canviat el concepte de col·leccionista. En un principi el que importava era el tenir allò que un desitjava. Una col·lecció més gran, una col·lecció més complerta. Però sobre tot tenir. Ara el que importa és que no es perdi i que sigui accessible pels interessats. Amb el temps m'he llevat elements de col·leccionista. Espai i temps limitat n'és una de les causes. Una altra és que aquí on han anat aquests elements han guanyat en vistositat, en accessibilitat. A la vegada he començat a guardar altres coses més lligades a la meva persona i a les que m'envolten.

No voldria acabar sense contar una anècdota. Una vegada es va morir un familiar llunya i em van convidar a fer un tomb per a veure si havia alguna cosa que em pogués interessar. Vaig arreplegar uns quants llibres, però no per jo. Eren llibres de pedagogia. Els vaig arreplegar per a un pedagog, per si li podien servir per a veure l'evolució de la matèria. Supòs que n'hi havia d'altres que podien interessar a algú altre però no me'ls podia endur tots, tot i que possiblement van acabar al fems. Mentre rallava amb les persones que hi havia allà en vaig fitxar en uns papers que hi havia dins una bossa de fems. Vaig demanar si podia mirar el que es tirava i, eren tresors! Vaig recuperar un programa de per devers l'any 50, que encara que ja el tenia, ja no es troben. Hi havia dos manuscrits de finals del segle XIX amb unes gloses sobre l'eterna lluita de Maó i Ciutadella. També vaig recuperar unes cartes personals que parlaven entre dos camarades falangistes, just acabat la guerra, sobre la titulació de pedagogia. Tan les gloses com les cartes les vaig fer arribar a les persones que considerà podrien treure més profit, el mateix pedagog uns i una filòloga els altres. Jo ja no tenc tots els documents però, aquests, serviran per donar llum a alguna part de la nostra història.

Jo seguesc arreplegant els programes de les festes. Sobre tot els de Maó. De les altres poblacions ja no els cerc, però els guard si l'aconseguesc sense esforç. M'agradaria tenir-ne més? Sí. Perquè negar-ho Però el que importa no és qui el tengui si no, que es tenguin, que no es perdin, que es sàpiga, i que siguin accessibles. Aquests documents no tenen més valor econòmic que el valor que cadascú els hi vulgui donar. Però aquests documents tenen valor històric, valor sentimental i és, el que per a jo importa.

Per acabar. Si algú de vosaltres te algun programa de festes o algun altre document, guardau-lo com un gran tresor. Si per les raons que sigui no el podeu o voleu tenir, no el tireu, alguna persona, propera o no, n'estarà interessada. Però, del que sí podeu estar ben segur és què, els que vindran, agrairan que un dia algú guardes, per temps indefinit, aquell tresor en paper.

1 comentari:

NURA ha dit...

HOLA LLUIS, Q TAL? ENHORABONA PER AQUESTA COL·LECCIÓ TAN INTERESSANT... ELS MOSTRADORS D'EL PINGÜINO HAN ESTAT MOLT VISITATS PER AQUEST MOTIU...