Arma homicida

Esgarrifós. Amb aquesta paraula es podia definir el moment. Ningú podia donar crèdit al fet. El cos pertanyia a un nin de no més de vuit anys. No molt lluny també hi havia els cossos de qui podrien ser els pares. Trist desenllaç. Però encara hi mancava alguna cosa per tenir la foto dels fets al complert.


L'expectació començava a ser gran. Els conductors minoraven la velocitat del vehicle per a mirar el que passava. Que fa aquesta gernació de gent aquí enmig, es demanaven. Els que no en volien saber res també es returaven per mor de no envestir el vehicle que el precedia. Tot era una cadena on cada element de l'engranatge condicionava tots els demés. La Guàrdia Civil no donava abast per fer què la circulació fos fluida. El nombrós grup de gent que analitzava el cas, tampoc no ajudava gaire. Era tan gran que, per si mateix, ja creava expectació.


Es va prendre la decisió de tallar al transit i acordonar la zona, no fos que, en tost de tres cadàvers, s'ha n'hagués d'afegir algun altre per algun accident.
A dalt, a la població, la noticia s'havia escampat més apresa que la pols en una tramuntanada.


Tothom en xerrava. Tothom ho explicava. Tothom demanava. Tothom deia la seva. -Que saps que ha passat? No, que ha passat? Que sí? I com ha estat? Idò mira, es veu que han trobat tres membres de la mateixa família morts tirats al penyal de dalt la costa de Ronda. Un d'ells era el fill de déu anys. Ara hi ha la policia científica per determinar el que ha passat. Sembla ser que hi ha molta sang. -I que sabem qui eren?- De moment ningú no ha dit res. No deuen ser d'aquí ja que ningú ha denunciat que hi hagi cap persona desapareguda i, a més, son tres. Algú en sabria alguna cosa.
I com han mort? S'ha trobat l'arma homicida?...


A cada botiga, a cada cap de cantó de tots els carrers, sempre en que es creuaven dues persones conegudes, el mateix tema, les mateixes preguntes. L'únic que anava baratant eren les respostes. I de cada vegada se n'hi afegia un trocet.


El nin tenia els cabells rossos. Era per algun motiu de drogues; és que amb aquests immigrants hi ha que anar molt alerta... Ha estat un problema de faldes però ni la dona ni l'infant en tenien cap culpa...


Quan es trobaven dues persones que no tenien la mateixa informació els bastava poc temps per posar-se d'acord i unificar el que havia passat de veritat.


No havia passat molt de temps quan la informació arribava als medis d'informació. Premsa escrita, ràdio i televisió, tots a l'hora intentaven donar la primícia d'una noticia que hores d'ara ja havia traspassat les fronteres de l'illa. Internet n'havia tret ja un fòrum a traves d'una de les seves xarxes socials. De fet n'hi havia més d'un de fòrum.


Tots els medis s'havien apropat pel captar en directe qualsevol cosa que després poguessin vendre al seu public, ja fos una imatge inèdita, ja fos unes declaracions de qualsevol que estès disposat a dir la seva.

La policia científica no volia donar una resposta amb preses. Van prendre totes les mesures que calia. Varen fer totes les fotografies pertinents. Van mesurar tot el que s'havia de mesurar. Van demanar l'opinió a tots els llicenciats que, segons el seu parer, podien donar llum. Quan ho varen tenir tot a punt, no ho dubtaren. Per la conservació dels ossos. Pel volum de sediment que tenien al damunt. Per la situació dels esquelets prop d'una necròpolis talaiòtica, ells no hi tenien cap feina allà. Varen recollir tot el seu material i varen donar pas a les autoritats en matèria de patrimoni arqueològic.


La població, en assabentar-se, va perdre tot l'interès. Ja no hi havia cap morbositat. Ara podien tornar a la rutina de sempre, xerrar de l'atur i de la corrupció. Només algun que altre despistat seguia demanant...


-Que ja s'ha trobat l'arma homicida?