El viatge de la seva nova etapa.
Molt de temps havia esperat,
com ànima perduda,
entre el bagatge d'edificis centenaris.
La història, però, baratava.
A la fi, n'Anna, s'havia alliberat.
Havia trobat el seu nou espai
encara que, per ella, desconegut.
Seria estimada.
Ocuparia un lloc prominent.
Era n'Anna!
Ja res tornaria a ser com abans.
Arribava el temps de glòria.
Arribava el seu temps.
I just aquí, la història, a fet història.
Ha donat, una vegada més,
una passa inesperada.
Ara, ja no hi ha remei possible.
N'Anna, per a viure,
necessitarà de la ma humana.
La història a trencat n'Anna.
1 comentari:
una història de nom Anna per un tros de pedra de marès, molt imaginatiu estas tu pel que veig,imaginatiu i a la vegada tens sa motricitat fina ben espabilada, no ho dius, o si, però segur que es cap des dits deuen rendir comptes després d'haver donat vida a n'Anna i a ses Annes d'abans indiferentment com es diguin en realitat.
jo som de nom ANNA - SOL..JAJAJA
una besada.
Publica un comentari a l'entrada