Digit

Feia temps sabia que arribaria aquest moment. No hi havia més remei que travessar per la porta. No ho podia evitar. Podia estar ronsejant però, més prest que tard, acabaria passant.
Tenia un poc de por. No sabia amb que em trobaria. No sabia si alguna cosa m'afectaria ni com.
Em despertaré tal i com som ara? Em podré mirar al mirall com ara ho faig?
I les meves amistats, seran com sempre? Res haurà canviat?
Quins nirvis.
Potser m'hauria de preocupar per coses més importants però... és que...
Sí. Potser en faig un gra massa. Només és baratar de digit. Entrar en una altra dècada. Potser sí. 
Potser sigui millor preocupar-me de que, quan desperti, pugui donar el bon dia a qui estim.