La mar ha transportat el so de l'agonia.
L'aire ens ha fet arribar les ones d'aquell crit esgarrifós del final.
Sols el so del tret ha bastat per a ferir-me l'ànima.
Jo també som elefant!
Tres anys de preparatius. Un gran esforç econòmic. Un programa d'entrenament físic i mental. Una dedicació quasi absoluta per assolir l'objectiu. Tot era apunt per a començar l'ascensió en solitari a l'Everest.
Tres dies després de deixar el tercer campament base era prop de finalitzar la cordada de quasi dos-cents metres que, completament verticals, obrien el camí cap al cim.
Només una paraula va rompre el silenci de la victòria.
Aaaaaaaaaaaaah!
-8326.JPG)
666, el número del diable. 100, un número rodó. 69, un desig. 50, uf, ja ho he passat. 33, no sé perquè és tan important. 7, el nombre màgic. 3, un somni des de fa temps. 2, el més normal.
1, un sol tret i la vida esdevé mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada