Estava cansat, molt cansat.
El camí havia estat llarg
fins arribar on era ara,
ho sigui aumont.
Res feia sospitar
que alguna cosa podia baratar.
L'horitzó era lluny. Hi arribaria?
El far indica als vaixells
el camí que no havien de traspassar,
però, i del seu?
El ple de lluna marcava la tiranya.
L'havia de seguir?
No ho dubta.
Va fer una passa cap a ella,
sense pensar-seu.
Sense por.
Una passa cap endavant.
El penya-segat l'acolli en les seves mans.
Ara descansa, per sempre més,
al fons del mar.
1 comentari:
Descansi en pau.
Amen.
LLuis, es que m'ho has posat com diriem en castellà, A HUEVO.
una besada.
Publica un comentari a l'entrada