Del munt de propostes, cadascun, n'havia d'elegir deu que passarien al segon nivell de selecció.
Al terra ja hi havia un caramull de papers estripats, els relats que cadascun dels membres del jurat anaven descartant. No tenien un ordre estipulat. Fins que no els haguessin llegit tots, no podrien unificar els seleccionats. D'aquests només es salvarien els coincidents per anar acabant amb els quinze que conformarien la publicació i dels quals un en seria el guardonat.
Anaven molt a poc a poc per llegir, com si estassin més pendent del que passava al seu costat que del que hi havia escrit.
Es miraven de reüll. Ningú no gosava dir res. Tampoc volien que cap dels altres s'ha n'adonés de que s'observaven però sí, s'observaven.
El darrer any havia estat força especial a la comarca per la seva sinistralitat.
De fet, el cap de la policia havia declarat que els fets no tenien parangó. Crims tan diferents, a cada qual més cruel. Recordà el que possiblement havia estat el més greu, l'assassinat de cinc dones joves embarassades de cinc mesos a les que havien practicat un avort en viu amb pràctiques caníbals amb els fetus que havien deixat la societat en un estadi de por, d'inseguretat, de... No tenien ni idea de per on partir en la investigació. Semblava impossible però era així.
També havien ocorregut fets que, tot i no acabar en crim, havien causat pànic, molt de pànic. Amenaces de bomba a centres comercials. Incendis provocats a llocs molt determinats per a causar mal psicològic...
Tots ells tenien la por als ulls. Havien de desconfiar d'algú? De qui havien de desconfiar? Coneixien bé el que havia passat. Els diaris s'ha n'havien fet ressò publicant els fets amb pels i senyals. El pànic els impedia entendre el que estaven llegint. Ningú gosava obrir boca ni dir res.
Tornaria l'assassí a emprar enguany els modus-operandi extret de les propostes del concurs de contes de terror?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada