Absort amb els pensaments.
Sabia que ho teníem a tocar.
Molt de temps.
Molts d'esforços.
Molts preparatius.
Havia arribat l'hora.
Tot era a punt.
Prest vindries,
ja no podies tardar.
Una vegada més, faríem l'amor.
Una vegada més,
-una i mil vegades més-
ens estimaríem.
Cada part del cos,
dits, llavis..., es prolongarien al tacte.
El cos de l'un en seria el de l'altre.
Només quedava una cosa i,
avui, en seria el moment.
Deixar enregistrat les aures fusionades
en una imatge per a l'eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada