Ruta de la pell

Ahir em vaig aixecar inspirat. Era el darrer dia de vacances i no el volia desaprofitar. El despertador sonà d'hora i en un tres i no res ja esteia vestit. Paner en ma, màquina de fotografiar, il·lusió i ganes de fer i ja som partit.

Favàritx, sempre Favàritx, és el meu primer punt. Tenc en ment una fotografia amb el far i la sortida de sol des de fa temps però, fins avui, no m'he decidit a mirar des d'on és possible. Sé que possiblement no la faré però, al manco, em dirà des d'on la puc aconseguir. La posta de sol dins del Pont d'en Gil em costà unes quantes visites fins aconseguir-la...

Mentre vaig amb el cotxe pens. Quasi sempre pens. Normalment amb res en concret. Deix que la ment viatgi pels núvols de la imaginació. De vegades, moltes, també ho faig mentre camín. També com ara, mentre esper sigui l'hora en que el sol es mostri a l'horitzó. Per cert, avui no en serà el dia. Hi ha una pantalla de nivolats que no crec em permetin veure la seva sortida des d'allà on la mar s'acaba.

Dit i fet. No l'he vist la sortida del sol. El cap segueix rondinant mentre faix camí cap a sa Roca. Ja que no hi ha esclata-sangs esper conèixer algun sector més del bosc: com és, la seva dificultat, la seva espessor... i, a més, cercar unes pedres perdudes dins la immensitat d'aquest bosc. Sé que no he arribat al lloc de les pedres però per avui ja n'hi ha prou, vull veure altres sectors i ja he localitzat un element inèdit per a jo: un forn de calç proper a l'entrada del camí qui va cap a Lanzell. Ara partesc cap a la mitgera amb Subaida.

El cervell segueix rondinant i, a poc a poc, les idees van agafant forma. La ruta de la pell és el tema. Les idees encara en son confuses però s'aniran aclarint, esper, mentre vagi caminant.

La ruta de la pell. Sí, podria ser un bon títol. Ja tenim la ruta gastronòmica, la ruta anglesa... per què no una ruta de la pell? Només s'ha de posar en valor el que és, en realitat bastaria amb uns quants cartells, algun aparcament, i explicar, als turistes, com els menorquins ens cuidem del que és nostre.

No sé com és que no se'ls ha passat pel cap a ningú de les ments pensants en matèria de turisme. Podria ser un element desestacionalitzador  més de la temporada ja què, aquesta ruta, és utilitzable durant tot l'any. Sí que és ver que hi ha, com a totes les altres, una temporada més alta però, a la fi, tot l'any en seria apte. A més, molt variable segons la zona i, de vegades, es podria enllaçar amb altres rutes com amb la del Camí de Cavalls, per exemple.

Seria una ruta lliure i gratuïta. Apta per a totes les condicions físiques i d'edat. La quantitat de possibilitats en faria difícil que el guies professionals en volguessin participar, en tot cas en podrien oferir alguna en concret però en dubt de la seva operativitat si no és que la incorporessin en algun dels trams dins del citat Camí de Cavalls. Bé, en tot cas n'és un dilema seu.

Idò sí, la idea, més concretament, seria aquesta: Establir una serie d'aparcaments situats en zones estratègiques i que es puguin consultar en un mapa d'informació turística. La IDE també en seria un bon lloc de consulta. A l'aparcament hi hauria un cartell amb el nom de la zona i una petita explicació del que es podria observar, normalment -però no només- bosc mediterrani, la dificultat i el temps previsible segons l'opció elegida (normalment a cada punt hi haurà més d'una possibilitat), i ja està. No caldrà res més. Ni fletxes guies ni res, bastarà ,com va plantejar fer en Pulgarcito, que el turista segueixi les pells que anirà trobant pel viarany. Segur que arribarà a bon port i, sí n'és el temps adequat i hi ha hagut la climatologia adequada, encara podrà endur-se'n algun esclata-sang.

Si aquesta ruta surt bé, la de la pell... de taronja...,  pot ser, també podrem oferir la ruta de la llauna i el vidre...