Compromís

Sí, és un  compromís. Ells no s'ho creuen però és una putada. Es pensen que només pos excuses de mal pagador però no és així. Volen fer un sopar idò, farem un sopar. Que hi hagi o no el que ells volen ja és un altre cantar.

Es pensen que en som un especialista i no es ver. Només és que un dia, -un dia!- vaig tenir la sort de ensopir-me amb un bon rotlo i ja està. Ja tenc l'etiqueta de cercador. De cercador no, de recollidor! Que de cercar en cerc, ara trobar... Però podrien pensar que si fos tan bo com diuen no agafaria tot el que agaf per tal de dur alguna cosa dins del paner.


I jo aquí, com un boix, cercant el que no hi ha. A més amb  aquest maleït refredat! Estic cansat de rodar i només he aconseguit un parell d'edulis i de suillus. Estic per partir i passar del que puguin dir. Enguany no n'hi ha, no és un bon any boletari i, a més, ells no fan res per ajudar. Només fien de la Mare de  Déu de l'Empenta, ho sigui, en aquest cas, de jo.

Estic agafant fred. Pens que em convé tornar cap el cotxe i partir. Mira, mira per on, ara qui me'n vaig n'hi ha un...agggg, puff, exsss... Redéu quina saliva. S'ha m'havia entravessat... Ostres, no! Mira a on ha anat a caure. Quin oi..., i ara que faix? És l'únic que he vist i, segur que, si no duc cap cosa que ells reconeguin amb el nom d'esclata-sang, no els farà cap gràcia. Tan se'ls fa que sigui un vinater, de pi o de bruc mentre sigui esclata-sang, però ara... aquest... Ha quedat ple, ple. I que n'és d'espesa aquesta saliva!


Bé, ells no ho han vist i, jo, segur no el menjaré!  Hum, està ben aferrat... El deixaré apart, no sigui cosa que embruti els altres.

Bé, al final, amb prou volta he collit un paneret ple de gom a gom però només amb un dels desitjats. Enguany es fan pregar aquests! Però amb els Boletus, els xampinyons, la gírgola de pi, els peu de rata, les llengües de bou, les cogomes, els fredolics, les llenegues i no sé quants tipus més, en farem una bona cuita.


El sopar és apunt i, com no podia ser d'altre manera, les bromes sobre els esclata-sang es dirigeixen cap a jo com a dards enverinats. Tots m'assenyalen amb el dit: ─pensàvem que avui menjaríem cosa bona però ja veiem que tot quedarà en sortit de no sabem que!─ Uf, ho tindré que aguantar tot el vespre! I a més amb una veu de nas que no ajuda a salvar la situació...

Mira, ja treuen la safra. Fan bona olor. Mira, allà hi ha el maleït! Quin oi recordar el que ha passat! No puc mirar com se'l mengen. No! L'ha agafat ella! No, no el mengis, no!.

Hagg, glof, glof... Quina gitada. Acab de gitar damunt la taula a sobre de la safra dels bolets. Tot-hom s'ho mira en cara de fàstic, ningú em mira a jo qui som qui realment està malament. Tenc el ventrell remogut... Em tornen a venir glopades...

Quin sopar!

I al final, només una persona se'n va menjar un! Només de pensar-hi en tornen a venir les arcades...