Fa anys que vaig a les festes, molts d'anys si ho compar amb la meva edat i que som de l'altre pol de l'illa. I és que les festes de Sant Joan són les festes de Sant Joan.
A elles si pot anar per molts de motius. Jo hi vaig per, la pols, l'olor a cavall... Sí, com a la majoria, hi ha coses que no m'agraden tant, coses que canviaria, coses que... Bé, hi vaig, com són, hi anava com eren, esper anar-hi com seran.
I és que l'evolució modifica, es vulgui o no, aspectes de la festa. De què celebrar. De com celebrar-ho. Record que fa anys, bastants, podies ser prop dels jocs, al costat d'on hi havia el barull. De fet tenc un minúscul tros de carota, jo! que no m'atrac on hi pugui haver empentes, pressió humana...
Amb els anys he intentat veure diferents aspectes de la festa. La recollida de bandera, el replec, els caragols... No em consider un coneixedor de la festa però m'agrada saber-ne el què, el com, el perquè i, m'agradi més o manco, acceptar-les com són i gaudir-ne dels diferents matisos que pugui trobar, observar...
Les he viscut de jove, amb por als cavalls, fent la volta pel caragol de Santa Clara, obligant-me a passejar per aquells carrers estrets plens de gent, de cavalls, de pols... rient amb els companys, o corrent perquè un cavall s'havia atracat més del comte.
Des de fa uns anys les mir amb altres ulls. A més de la companyia humana sempre en duc la màquina de fotografiar. No crec quedi res a fotografiar. De fet si un va mirant podria anar botant de retrat en retrat per a tots els llocs de la festa sense por a perdre'ns cap detall però, a jo, me n'hi falten moltes d'imatges que siguin fetes per la meva ma. Sempre hi ha un nou detall que pot ser la foto, la meva foto, de l'any.
De fet enguany ho tenia tot a punt. Una imatge per recordar. Un contrast de llum, de sol i d'ombra. Un contrast de colors. Una profunditat de camp adequada per a ressaltar l'objecte en qüestió. La velocitat convenient per aconseguir aturar el moviment. Bé, el que diríem una foto en dispar automàtic, perquè si he de mirar tot el que he escrit per disparar, encara estaria en la primera. Idò sí. Tot era apunt i... maleits fotògrafs! Quina manera d'amargar-me el dia.
Em va agafar un atac! Mira que tots tenim dret a treure fotografies però redéu, aquesta era la meva!
Tot d'una vaig començar a cavil·lar si hi havia algun petit dimoni que em perseguia per tal d'impedir aconseguir l'objectiu a assolir o, si alguna força superior, tenia alguna cosa en contra meva i em posava entrebancs simplement perquè no en som com, segons ella, hauria de ser.
També vaig pensar en quantes vegades de la vida podem estar a tocar qualsevol cosa i no ho aconseguim i simplement no ens adonem de que ho teníem.
Al final, no serà la foto de l'any, però vaig aconseguir captar l'encert de l'ensortilla. El proper Sant Joan, possiblement, tornaré a provar ventura en algun moment de les festes i qui sap ara que en sortirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada