Paciència
He tingut curiositat. Molta curiositat. Després del somni de l'altre vespre no em podia llevar del cap
les pedres de la paret seca. No sé. Una bajaneria. De veritat podria perdre el temps comptant quantes pedres s'han emprat per a la construcció de les parets seques?
Sí, és una bajaneria però, el cap, no deixa de donar-li voltes. És una fixació. Quantes pedres, de quina grossària
, de quin color, d'on en tenen el seu origen...
Maleïdes pedres. Maleïdes parets seques.
No he tingut més remei que intentar esbrinar-ho encara que fos per morir en l'intent perquè ja no en podia dur més de parets que van i venen per dins el cap.
He fet un primer intent. Una primera aproximació.
He multiplicat per molts.
Al final he decidit que m'és igual.
1 comentari:
Un poc boig si que ho es, i una mica obssesiu tambe aquest balanç de codols de sa carretera... no seria millor que comptessis bens que alenen, son animats i que fins i tot indueixen en es so?
Peró si vols, dins s`hort tenc herbes aferradises, ortigues i demes, que estarien encantades de que duguessis un recompte exhaustiu mentres es de desbrosses, quedaries ben descansat i perdries sa PACIÈNCIA.
una besada.
Publica un comentari a l'entrada