Que estrany... Quin somni més estrany he tingut avui vespre! Mira que somniar amb paret seca! Sí. Amb una paret seca molt llarga. Interminable. Quan jo no en sé res de paret més que el que pugui conèixer qualsevol persona normal de ciutat.
Bé, sé que una paret seca es fa posant un còdol damunt un altre i, sobre aquest, un altre i poca cosa més. També sé que amb aquesta tècnica es poden fer quantitats d'estructures virgueres, però, per somniar-hi no crec tenir cap motiu!
I mira que ho era de llarga la paret del somni aquest. No tenia fi. Jo hi caminava per damunt i anava cantant una cançó i, de tan en tant, anava fent un bot. -Açò del bot no record el motiu però sí record que de tan en tant botava al damunt de la paret seca-. I el somni no acabava. I de la paret no se'n veia el final. Començà a comptar pedres. Primer totes. Les que es veien des d'un costat i des de l'altre però, clar, així no avançava... Vaig seguir només comptant les que tenien una coloració diferent o eren d'una composició o material diferent, per exemple una pedra no calcària, però així i tot el camí era molt lent. Vaig optar per només comptar les pedres que tingués alguna cosa més vistosa, interessant, com un fòssil. Però açò em feia estar tant pendent de cadascuna d'elles que m'impedia donar passa.
Començà a estar intranquil. Ho notava, tot i que encara estava dormit. Volia despertar-me. Volia arribar al final de la paret i dir prou! Prou paret seca! Notava una suor per a tot el cos. Em despertà amb un mal gust de boca i mal per a tot el cos. Pareixia que l'havia aixecada jo a la paret del somni!
En aixecar-me del llit vaig comprovar que era de veritat que el cos em feia mal per tot. Que estava baldat i que a la cama tenia un regalim de sang seca.
Vaig anar al quarto de bany per a rentar-me la cara, despertar-me i netejar la ferida. En veurem al mirall la sorpresa encara va ser més gran. Duia la cara embadurnada de grassa així com també les mans!
Agafà el sabó i em vaig ben refregar per a deixar la pell sense cap mostra d'aquella pega negra i em preparà un cafè. El necessitava i ben carregat. Pot-ser també necessitaria un paracetamol per alleugerir el cansament amb que me trobava...
Ja assegut a la taula de la cuina amb el berenar preparat vaig agafar el diari per esbrinar si hi havia alguna cosa nova. Els ulls se'm van esglaiar en llegir el titular de primera plana i les dents no van poder acabar de mossegar la torrada que m'estava duent a la boca.
«Atemptat a l'obra de la carretera general»
«Avui vespre l'obra de la carretera general ha sofert un atemptat quan, emprant una de les màquines de l'obra, s'ha destrossat, quasi en la seva totalitat, una de les parets seques que separen la carretera de les tanques.»
«La guàrdia civil està investigant l'auditoria dels fets»
Vaig deixar tot i tornà al llit. Segur que el somni encara no havia acabat...!
1 comentari:
No se si asseurer-me i beure un bon got d'aigua deprés d'aquesta excursió de bot em bot per damunt sa paret seca, quasi bé estic esgotada jo i tot de tan comptar codols, perque a dir ve, és que quan passes per sa carretera, un no pot fer de menys que fixar-s'hi, homes amb armilles de color groc pistaxo per tot arreu que fan paret, una obra faraonique quasi bé de pedres. Sa carretera ara queda apart, peró ells segueixen i segueixen, no tenen fi, no tenen aturai. Tots, crec que sensa excepció, l'admiram d'alguna manera i comentan el mateix, QUINA PARET SECA !!
No m'extrannya gens que et sembli un mal somny...es codols et persegueixen.
una besada, i dorm en pau, que no descansa en pau.. jajajaja
Publica un comentari a l'entrada