Gota

Quan la gota va caure dins el got de vidre buit va fer una ona expansiva d'aire que va trastocar el vol d'una papallona que, just en aquell moment, passava volant. L'ona va fer que el batec de l'ala esquerra quedàs descompensat el que li provocà un atac al cor que li produí la mort instantània. Ja morta, i només per la inèrcia del vol, va anar a caure al damunt d'una flor mig oberta on hi havia una vespa que en xuclava el seu dolç nèctar. La vespa, en considerar-se atacada, i amb una ràbia rabiosa, sense entendre el que havia passat, va atacar a la primera beslluma que va veure al seu costat. La beslluma l'havia creada una petita rata sarda que intentava amagar-se d'un  moixet que l'empaitava. La rata, en sentir la punxada de l'agulló de la vespa, va fora-fugir escopetejada i s'envestí amb el moixet qui, de l'ensurt, va entrar corrent a la casa pel portaló de la cuina. Amb l'ensurt al cos i la ràpida fugida, no va veure com venia la seva amiga na Montse i s'hi enredà amb la seva falda i la feu caure amb tot el que duia amb les mans. Na Montse va fer un crit que just mig va despertar la mare del moixet però si que ho va fer l'aigua bullent de l'olla al caure-li al damunt. La moixa va esbrufar i donà un bot, sortint al carrer per la finestra. Del salt arrapà amb les urpes un ca a la cara deixant-lo mig ceg. El ca grinyolà de mal i en el seu intent de defensar-se va mossegar el primer que va trobar al davant que no era més que la cama d'un pobre ciclista que passava per allà. El ciclista en sentir les dentada del mos a la seva cama va perdre el control de la bicicleta amb la que va fer un gir inesperat que la moto que venia pel darrera no va poder esquivar. Bicicleta i moto van anar pel terra però la moto, amb més envergadura, va corre un tram més llarg i va pigar a un cotxe rompent-li el parabrises davanter. El cotxe que venia al darrera en veure tot el que li queia al damunt va fer un cop de volant per no xocar amb el que tenia al davant però no va controlar la força del gir i ocupà part de la calçada contraria on en aquell moment venia un camió carregat de combustible. El xoc va ser inevitable. Vehicle i camió van acabar plegats un en l'altre. Els xofers van sortir del vehicle i quan s'anaven a dir els disbarats que es solen dir en aquests casos es va sentir una forta explosió. Els dipòsits de combustible dels vehicles explotaren fent una gran flamarada que s'enlairà cap al cel com un coet. La flamarada va impactà de ple a una avioneta i va espanyar els comandaments deixant-los completament socarrats. Al pilot no li quedà més remei que saltar amb el paracaigudes mentre l'avioneta es precipitava cap a terra. L'explosió però, n'havia fet girar la seva direcció i en tost de caure en picat va planejar cap el port on va caure bé al damunt d'una serie de velers que estaven amarrats al port esportiu. No en va quedar ni un de sencer. Amb tot i açò, no hi va haver cap ferit greu.

A l'altre banda del mon, un visionari, ho havia percebut d'una manera esgarrifadora. Estava neguitós.  No sabia com podia afectar-lo però n'estava convençut de que alguna cosa estava a punt de passar. Mirà al seu voltant i va veure, damunt la taula del pati, un got de vidre buit. Va mirar per amunt i veié la canonada que arreplegava l'aigua del terrat amb un furat i una gota que estava apunt de caure. Sense perdre un instant es va aixecar de la seva meditació i es posà a córrer per impedir la caiguda de la gota. La gota ja estava en caiguda lliure quan va donar un salt i la recollí, junt amb el got, impedint que l'una impactes dins l'altre. El vol va ser tan fort que no va poder aturar-se i va impactar contra un arbre fruiter que hi havia allà. De l'impacte va sortir una ona expansiva gran que va fer trontollar el vol de dues papallones, de dues mosques i d'un rupit que passaven just en aquell moment. El rupit, que anava a substituir la seva parella del niu, no va poder controlar el vol i va impactar contra el mateix. Els ous van anar fora i, en caure, van impactar, com si de bombes atòmiques foren, contra un gran vesper. Les vespes, atacades per un enemic invisible, van sortir clavant el seu demoníac agulló a tot el que borinava. L'estampida havia començat. Res ja ho aturaria. La força aniria escampant l'ona expansiva fins a trobar-se, una vegada més, a l'altra banda del mon on, possiblement,  tot tornaria a començar.