Bon dia

Bon dia...

Bon dia. Sí, amb un simple bon dia. Cada dia enviï aquest desig, una simple salutació acompanyada amb una fotografia del moment i, normalment, un comentari, un molt petit comentari de la foto, del que pens, del que sent, del que podria ser... No és res original, més bé una còpia del que durant un temps vaig rebre i que em va engrescar. Així va començar i, mesos després, encara dura.  

No hi ha hora. No hi ha res predeterminat. Sols la intenció de saludar a un ranxet de persones molt diverses que per alguna circumstància han passat, o encara hi són, en la trajectòria de la meva vida. Família, amics, companys de feina... No, no hi són tots, la llista seria interminable. Tampoc hi hauria cap problema en ampliar-la si fos el cas.

No sé si pels que ho reben n'és un engrony o per contra, ho esperen. Pot ser hi hagi de tot. Aquest és un dels motius  per que no faig la llista més gran, encara que dels que hi ha tots saben que en voler poden sortir-ne.

Així, en un moment determinat, enviï aquest bon dia. De vegades  ja és el capvespre o el vespre però per poc que en tengui ocasió és de bona hora perquè el desig  en tengui més durada.

Molts dies, després d'enviar la foto, em trob amb moltes més imatges que crec valdria la pena que tothom en pogués gaudir però, no, només una foto, sols un bon dia.

La sortida de sol, les pedres, les flors... en són els motius principals. Pot ser pareix un poc repetitiu però, pens que aconseguesc, uns dies millor que altres, frescor en el missatge.

Amb açò, he deixat un poc abandonat el blog però no en renunciï a ell. Pens que segueix essent una eina per expressar el que em passa pel cap, ja sigui realitat, fantasia o una mescla indestriable d'ambdues i per seguir mostrant fotografies, que de fet són les mateixes que podria posar al bon dia.

Bon dia.