Tot per unes tombes

M'agrada replegar paper, de fet m'agrada replegar de tot però, tenc debilitat pel que està imprès. Ho guard quasi tot. Una notícia sobre la descoberta d'un jaciment arqueològic, una nota de premsa d'un llibre, un programa de festes, un article sobre algun aspecte de la nostra història... Tot. Ho amunton fins que el munt ja no aguanta. Normalment quan passa açò el que faig és agafar el munt i, valgui la redundància, ho pos a un armari damunt d'algun altre munt més antic fins que, aquest, també cau de l'armari o ja no ni queb més. Llavors ve el moment de netejar. De repassar el que he anat guardant durant aquest temps i revisar el que de veritat em pot servir. Llegir o rellegir escrits de fa dos, cinc, deu o més anys té el seu interès i, a més, més d'una vegada em trob amb sorpreses.


Va ser així que em vaig trobar amb un article del diari Menorca de l'any 2012 de la col·lecció “Entre els plecs de la memòria” de n'Adolf Sintes que parlava de Sargossam Nou o, també, Santa Caterina de Binidalí.
En llegir-lo em vaig trobar amb un paràgraf que citat textualment diu així: La Tanca des Nínxol o de sa Roca Plana té quatre o cinc tombes petites excavades a les roques planeres, grans i llises, llevat d'una de més alta i arrodonida que sembla la inquietant petjada d'un genoll “de gegant”.

Les paraules “quatre o cinc tombes” em van ressonar dins el cervell. No recordava que hi hagués res a la bibliografia arqueològica citat en aquell lloc però si pels voltants. No recordar no vol dir però, que no hi hagi res. Res, no vaig trobar, res. Vaig demanar informació a l'autor per a saber si em podia indicar com localitzar-les però no ho havia documentat ni tampoc ho recordava. M'indicà que a l'excursió hi havia participat amb l'autor de “cada tanca un nom” i que em podria indicar on era la tanca indicada. Així ho vaig fer i, sense deixar passar molt de temps, vaig anar a cercar les dites tombes.

Localitzar la tanca va ser fàcil. Amb les indicacions donades i la tecnologia actual no hi ha pèrdua. Havia de ser senzill però, no. Vaig rodar i rodar i tornar a rodar però, de les tombes, ni senyals de vida. El sol queia a plom i, decidí deixar-ho per un altre dia. Hauria de trobar més informació i la demanà.

Vam quedar per avui matí, a les deu, a les barreres del lloc. N'Adolf havia contactat amb en Toni, un vell resident al lloc en la seva joventut que sí que recordava on són les tombes i que, molt amablement, s'havia ofert a acompanyar-mos. 

Les tombes eren a la tanca on jo havia estat, completament tapades de vegetació, invisibles, però, en Toni, no ha dubtat gens on havíem de mirar. He hagut de tallar quatre branques per a poder treure una foto però, ara ja sé on són. Aquestes no es perdran. Menorca comptarà amb un nou jaciment arqueològic.