En veure la imatge em vaig demanar el perquè.
En tenia curiositat.
Me la vaig mirar una bona estona
fent les meves càbales.
Era tan senzilla, tan fràgil...
No podia entendre que hi feia darrere del reixat.
Que podia haver fet per merèixer aquesta situació?
Havia fet res o eren les circumstàncies?
Havia estat una decisió d'algú i, per què?
Pel seu significat?
Per ser una flor vermella?
Seguia mirant i rumiant...
Ella em va mirar i somrigué amb tristor.
em va venir la llum,
ho vaig veure clar,
la reixa, el perquè, ...
Les circumstàncies,
les obligacions,
els sentiments,
la vida...
El presoner som jo!
Jo som darrere la reixa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada