A l'alba, quan just clareja, m'agrada caminar... És el moment en què el cap està net. Net dels dimonis dels somnis.
Net dels dimonis que aniran apareixent durant tot el dia.
Un bon moment per a reflexionar sobre el perquè del tot plegat.
D'obrir noves vies de diàleg amb un mateix,
de deixar lliure els pensaments,
de descobrir que tot pot arribar a ser tan senzill com el moment.
La llum va guanyant el seu espai. El rellotge no s'atura.
Prest serà el moment de començar a pensar seriosament amb el futur immediat.
Esper. Vull recordar aquests darrers moments de netedat.
Sé que esta a punt d'acabar però, vull assaborir-ho fins al darrer moment.El sol ja puja per la Mola. Torn a la realitat.
Avui, com molts dies, era tot sol. La teva imatge, però, s'amagava darrere dels núvols.
Demà... Qui sap demà...
Pot ser, demà, caminarem junts i, el cap, n'estarà ple un de l'altre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada