Pens que potser avui serà el dia. Tindré sort. No com tantes vegades, no, avui toca. Algun dia ha de ser i, avui, estaria bé.
No hi ha com començar amb moral. El resultat ja es veurà. Boni segur serà com sempre. Quan dugui una estona rodant, aquell "avui serà el dia", s'anirà transformant amb: a veure si almanco en puc dur un plat...
Prest, prest, la intenció, és aconseguir alguna cosa per a poder fer una menjada. Ja quasi és igual el que sigui mentre sigui comestible.
Al final no s'aconsegueix trobar aquell rotlo d'esclata-sangs desitjat, ni siquiera es pot omplir el paner trobant-los d'un a un. Just me de conformar amb un plat de mescla si som atrevit a provar diversos gusts i textures.
El que no pot faltar però és una fotografia per deixar constància que hi era. Que ho vaig intentar. Que no tot ha estat un fracàs. Perquè, en aquest cas, una imatge, val més que la panxa plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada