170414 - sensacions

170414 - sensacions

El passat dia catorze d'abril, com faig altres dies, vaig sortir de bon matí, maquina de fotografiar en mà, per a passejar o, si fos el cas, disparar a qualsevol cosa que em pogués trobar al davant i què, per un motiu o altre, em vingués de gust.

Just vaig sortir de casa, vaig tenir un pressentiment, de fet, un fals pressentiment. El cel estava ennivolat i pensava no podria saludar el sol. No va ser així. Just començà a baixar per la Costa dels Ferrers, vaig saber que sí que el saludaria. No es va fer pregar ell, i puntual a la cita, sortí per darrere els turons de s'Altra Banda i, tot vermell, anà pujant sense perdre calada.

El vaixell-correu acabava d'atracar. Tot i açò el port, la mar, estaven en calma. Ni tan sols les gavines havien pres es vol. Em vaig aturar per a mirar, per a respirar aquella serenor. Per captar el moment... Pel cap rondinaven flaixos sense control, lliures. Tenia però, la sensació de guerra interna de pensaments...

De fet, n'hi havia que destacaven sobre altres. Per una part pensava que era el dia de commemoració de l'aniversari de la República, al qual intentava donar-li un sentit personal que no acabava de trobar. També pensava amb la professó del Divendres Sant, del vespre anterior. Acte on es commemora la mort de Jesucrist, fa més de dos mil anys, fet clau per una religió, per una fé..., amb els passos portats per caraputxes, amb els acords de música sacra, amb els tambors amb el seu so profund marcant un pas de tristor, amb els silencis... Però també pensava amb les morts que hi ha quasi cada dia en aquest mar nostre, de persones que fugen del terror, de la guerra, de la fam..., a les que abandonam a la seva sort, si no hi afegim entrebancs. Quin Déu, si n'hi ha cap, pot acceptar-ho...?

També pensava que, el sol, s'enfotia de tots els meus pensaments, ell seguia fent el seu camí sense opinar.

L'observava mentre anava agafant alçada. Mentre la seva claror omplia el port. Aquell dia hi havia serenor i vaig voler deixar per escrit les meves sensacions però, les lletres, quedaren sense acabar.

Avui, perquè encara record les sensacions d'aquell dia com si fos avui, les he acabat. Demà, qui sap que passarà, quines sensacions tindre però, ell, el sol, tornarà a sortir...