Anècdota dels 42
Quaranta-dos anys a la mateixa empresa donen per molt tipus
de vivències. Algunes de bones, algunes no tant. No planteig res en concret. Si
se m’acudeix alguna història, com la d’ara, la deixaré escrita i, sinó, res,
quedarà covant en els plecs de la meva memòria.
Era el dia de les festes de Gràcia al matí. A la meva
parella i a jo ens agradava anar a veure la sortida del fabioler, dels gegants
i caps grossos, de la bandera, del caixer batle i després anar a cercar la
qualcada per la zona de les Tanques del Carme.
En arribar al camí des Castell hi havia el president del
Consell Insular a la porta de la seu inaugurada aquell mateix any. Pel que es
veu la comitiva de la qualcada havia de passar per a donar la salutació. El
president, quan em va veure, va demanar-me si duia la clau de la seu i així
podria rebre la comitiva des de l’entrada i no des del carrer.
Jo sí que duia la clau. En aquell temps o em tocava obrir la
seu o tancar-la diàriament pel que la duia amb la clau de casa.
Vaig obrir la seu i pujar a la Sala Verda on hi havia les
banderes i les penjà.
Quan va passar la qualcada, el president els saluda des de
la porta i baix les banderes que
presidien la corporació.
Acabat, vaig despenjar les banderes, el president em donà
les gràcies i vaig tancar la seu.
La meva parella i jo vam seguir la ruta per si érem a temps de trobar el passa carrers abans del
jaleo.
1 comentari:
Diria que eras un treballador d'or. Vas arribar de casualitat, duies sa clau com una més en es moment just,vas posar ses banderes perque el conseller quedes com un senyor i despres aixi com ho vas posar vas desmuntar es xiringuito i et vas reincoporar a sa festa, s'en pot demanar més? Hauriem de saber qui era aquest president tan afortunat de tenir un conserje tan a mida.
una besada.
Publica un comentari a l'entrada