No ho entenc.
Jo només corria quan vaig sentir el tro.
De sobte estava aturat,
allargat a terra, però,
i
a la vegada,
ho
podia veure des de dalt.
Només som, era, un jove que
corria.
La sang s’estenia sobre l’asfalt.
Enfora vaig distingir el soldat
assassí amb un fusell.
No ho entenc.
Jo només corria per un bocí de
pa.
* * *
On sou els deus?
On sou que res no feis?
Morts. Molts morts. Innecessaris.
O no hi ha deus i són
els
homes qui,
en
nom d’aquests deus inexistents,
mercadegen
amb la fam, la por i les armes
pel
simple negoci mentre,
els
humans, ens matam?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada