250623
Al cel calitja. Normal en aquest temps.
Cap nivolat destorba la vista. Una paret sí.
L’urbanisme no sempre ho té tot en compte i no es pot
observar,
des de la terrassa, la sortida del sol.
Només, a través d’un reflex al vidre de darrere d’un cotxo
s’entreveu l’astre,
però,
és com veure la sortida en diferit.
Serem valents i ens enfrontarem a aquest despropòsit de
xafogor.
Sant Joan, a Ciutadella, és Sant Joan.
Enguany, un any més, tornarem a provar si el cos aguanta.
*****
El sol cau a plom.
Ses levites regalimen suor.
Els cavalls s’aguanten perquè
tenen
quatre potes.
Els cavallers demanen aigua i,
noltros, una capadeta més
*****
Ella desconeixia sa festa.
A cada moment demanava:
—I, ara, que
fan...; i, ara, cap on aniran...; i, ara, com és que fan açò...
Ell, amb paciència, anava responent totes i cadascuna de les
preguntes fins que va demanar:
—I, sa pomada, com
es fa?
— Açò no ho sé respondre, li va dir. Per açò has d’anar a la
farmàcia.
250625
Al davant, les suculències gastronòmiques, ajudaven.
Les xalades grosses. El riure franc.
El brindis per celebrar el moment desitjant què,
en una possible reencarnació,
ens retrobem tots ben prest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada