No podia imaginar que la proposta de Miguel Ametller, de fer un glosat pels joves de Vidalba, sortís com va sortir. Els sentiments que es van expressar per boca dels participants, tots del col·lectiu Soca de Mots, ens van deixar, en més d'una ocasió, amb les llàgrimes al ulls.
Em va sorprendre, i molt, com els joves escoltaven els versos, i com reaccionaven amb la broma, amb el desitg, amb la resposta, que en les cançons improvisades es narraven. Quiets. Esperant ser el proper personatge d'atenció.
No havíem previst el que podria ser i al final vam improvisar la gravació d'alguns moments amb la fotografia. Així i tot, és un plaer compartir aquests dos fragments.
No he trobat millor manera d'agraïr el que va ser improvisant uns versos a manera de glosa.
No m'hagués imaginat
viure tan gran experiència
el joves, amb paciència,
tot ho han escoltat.
Hi és que en aquest glossat
Tots eren gent de ciència!
Encara que el glosat m'agradi,
jo no som un glosador
però ha estat molt enriquidor
aquest dia del calendari
i en jo, un simple voluntari,
ha quedat viu en el meu cor.
Vidalba vol
expressari dir-ho sense grops
que el que acaba de passar
ha de passar una, i molts més cops
No deixeu mai de glosar.
Gràcies, Soca de Mots
to pot tenir allò de simpàtic.
