Microconte

Ascensió en solitari a l'Everest

AAaaaaahhhh..

Nós

I què seria de nós
si no fos perquè, com ara,
els nostres cossos
s’ajunten en bell ball màgic
i, s’inunden de plaer,
en un món imaginari.

I què seria de nós
si el plaer penetrés, tot,
a dins els nostres cossos nus,
aquí,
ara,
en vida.

(1999)

Imaginació o realitat, però avui per avui, encara desitjat.

Aventura incansable

Ombres?... i també llum,

donen vida a formes estranyes, divertides, perfectes.
Renous?... sols cants d'ocell,
una branca es romp i els coloms esquius fugen,
enlairen els seu cos
amunt, amunt, ja tornaran...
El cami s'atura un moment,
un descans... un espai màgic que renova energies i ilusions,
les paraules es tornen desitjos
dibuixats a la pared d'un mon que esdevè cada dia més nostre

Hivern

Sense importar el perquè, la fredor del matí s'emportava tots els entrebancs inicials, la magestuositat natural d'un espai qualsevol es va tornar màgic per moments i entre penyes i alzines, fuaca i falgueres, un estrany escarrufament va recorre el meu cos ... El paradis és immens, i és aquí mateix, obre el ulls, contempla i canta a la vida perquè el que vius ara no tornarà!!

Inici del dia de Sant Antoni

Dissabte, diada del poble de Menorca. 7.30h del matí.

He quedat a les 8.00 as Mercadal per anar d'excursió.



Pens que tenc el temps just per mirar la sortida de sol des del punt més alt de l'illa.

Per si d'acàs, deix un missatge al contestador, no sigui cosa que em critiquin la tardança.

Som al Toro. Esper que el sol es mostri. Hi ha nivolats. No el veuré néixer de l'aigua. Sí, des del Toro, el sol neix de l'aigua.


Tenc les mans fredes per la gelada però el moment és com esperava.


La badia de Fornells n'és amb calma. El sol comença a pujar. Pareix més gran que altres vegades. És hora d'anar d'excursió.

Quasi bé encara no ha començat el dia d'avui i jo ja em sent ple de vida.

Matinades

Complir! Quin desastre. Quatre setmanes i ja vaig de bolit!
De fet tenc algunes idees però, a l'hora de traslladar-les al paper, com que no surtin.
De totes maneres insistiré. Vull guanyar aquesta partida contra mi mateix.


Insistiré amb les sortides de sol. Des de ponent em comenten que no estan acostumats més que a les postes. Jo seguesc defensant que polides ho poden ser tan les unes com les altres. Dels que van opinar a l'anterior tema, ja sigui al bloc mateix, per correu electrònic, o bé personalment, ningú ho va tenir clar.

Era el que pretenia.



Aquestes tres fotos d'avui son d'una sortida de sol.

Va ser compartida amb altres persones que com jo, pensen que, de vegades, val la penar estar dispossat a dormir manco per gaudir del moment del naixement d'un nou dia.

És un moment curtet però entranyable.
Assegur que sí el vam gaudir.

Cançó

Voldria esborrar
alguna de les pàgines
del llibre de la meva vida.

Tancar les tapes d’aquest volum
i arraconar-lo, perdut,
al més profund
de la biblioteca dels records.

Oblidar per sempre més
aquesta part de la història,
amb els fets i febleses,
que m’han portat a aquest present.

Voldria obrir una pàgina en blanc
i començar a escriure una nova història.
Que difícil n’és passar plana,
que difícil començar de bell nou.

Voldria recuperar com a grans
les petiteses de la vida.
Admirar una flor, la lluna plena,
una simple posta de sol.

I passa a passa,
paraula a paraula,
construir un nou camí
i recórrer, junts,
el que ens ofereixi el destí.