Complir en la vida

Diuen que una persona, per realitzar-se ha de sembrar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. No sé quan de veritat hi ha ni com es valora exactament però, d'alguna manera, he complert. Arbres i altres n'he sembrat a abastament. De fet quan pas per l'escola de sa Graduada pens que vaig col·laborar en arranjar el jardí, clar que tampoc puc assegurar que el que ara hi ha sigui el mateix que vam sembrar fa una tira d'anys. No he escrit un llibre exactament però en un llibre surt publicat un escrit meu. Motxilla vermella. Ja està bé. I, per acabar, tenc descendència. Vull dir que hi he col·laborat. Ara, per tant, és hora d'obrir nous camins.

De fa temps que m'agradaria el construir alguna cosa amb les meves mans. No sé si és per una qüestió de família o què, però m'agradaria. Les poques vegades que ho he intentat no ha estat gaire satisfactori. Les mans, les eines, els materials, l'espai.. tot en conjunt, fa que encara en sigui una assignatura pendent. No pretenc res en especial sinó fer una cosa més. Aquests dies he provat de recuperar aquesta possible futura afició i, bé, hagués pogut ser pitjor. Ja veurem que en surt en les properes pràctiques.


Cadena

No sé el perquè però,
abans de començar, tenia en ment una cadena.

No sabia que fer però, la representació mental, era una cadena.

Les mans començaren a treballar i sortí una cadena.

Una cadena de dues baules. Una minicadena.

No ho sé. Potser significa que en la vida no vull un fermall molt llarg.

No ho sé. Potser significa, també, que en la vida, amb dos, n'hi ha prou.