Voluntaris o obligats. Un dia en tindríem de fer un debat sobre el tema. Bé, però, no és d'açò el que volia exposar, sinó fer un comentari de les estones en que no vam ser més que un grup d'amics de VDB.
No vam tenir moltes d'estones però van ser aprofitades. Vam treballar els dos matins. Teníem en Sito ocupat a la cuina,
que faríem sense ell! preparant el dinar però, mira per on, els conductors dels autocars amb que ens hem de desplaçar a Extremadura no podien venir el migdia.., que passarien el vespre. I ara, la paella és a punt de tirar l'arrós.. Decidim improvisar un altre dinar i desar l'arrós pel vespre.El capvespre anam a caminar. Sortim vuit persones però encara no hem fet just que començar el camí de Cavalls i ja n'hi ha quatre que fan cama de coni. Els hi deixam el llibre de flors editat pel GOB perquè es puguin entretenir. A la tornada ens diuen que han fet la lliçó contemplant el queixal de vella. Ara tenc dubtes per recordar qui de les tantes devia obrir la boca!
Nosaltres seguim caminet cap a ponent. Miram s'hi ha cap espàrrec però tot va més cercat que.. però no ens importa. El capvespre és agradable, el paisatge és per admirar i la companyia, com que hi era jo, havia de ser bona per força. Ens entretenguerem badant amb les restes de qualsevol cosa que la mar havia fet arribar a la costa. Un tros de llenya, un plàstic, qualsevol cosa en feia el fet. De tornada ja els contaríem el que havíem vist.
La lluna plena era preciosa. Llàstima que estones estava amagada darrera de nivolats. El sopar una passada. La paella estava al punt. Açò sí, no hi havia fesols. Quina llàstima. Amb el que agrada decantar-los!
El matí n'hi havia que es volien aixecar per a veure la sortida del sol. Com que encara hi havia nivolats va anar bé. Els que ens aixecarem més tard també vam veure la seva sortida.
Vam anar a fer un tomb per la platja abans de recomençar la reunió però no es podia travessar el rierol si no ens banyàvem els peus i ho vam retre. Vam trobar un tipus de bolet que desconeixíem to
t i què, consultat Internet, veiérem que era comestible. Bé, com que estic escrivint aquest comentari, deu ser que és ver. Bé, sí mirau bé la foto, ja em direu si vos la menjariau! (a ella, clar!)Per sort, entre les estones de feina, hi ha un bon caliu. Un bon ambient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada