Aquesta setmana ha començat un nou taller de creació literària, taller al qual tenc intenció d'assistir. No sé si en sabre treure'n profit però la voluntat hi és. Com que també ens dona deures, aprofitaré per practicar el lligar paraules que no tindrien que tenir res a veure, com per exemple tiranya i sentiments, intentant donar-lis vida juntes. A més, com que l'anterior setmana que tampoc vaig dir res era carnaval, potser no vengui malament el disfressar-les per amagar sota aquesta la vertadera intencionalitat de les mateixes. Que cadascú en faci la seva pròpia lectura i si s'hi troba, que les esborri tot d'una.
* *
Estava assegut, amb els ulls closos, deixant que el raigs de sol m'acaronessin la pell de la cara, meditant. Només era una passa més. La donaria?
Ara per ara, sabia que alguna cosa s'havia trencat. Sabia que res ja no seria com abans. Tot i que no m'havia negat mai a l'evidència, m'era difícil acceptar el moment, però alguna cosa, i aquesta era molt certa, havia canviat. Ho notava. I sabia el que era. I em feia pena. I em feia mal. Però era així.
Els sentiments cap a la persona amb que havia conviscut els darrers temps s'esvaïen tan ràpidament com ho fa la tiranya a trenc d'alba. I res podia tornar enrera aquesta situació. Ara, un nou camí, ple de dubtes, ple d'il·lusions, s'obria al davant. Només era una passa més. Però, l'havia de donar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada