Un dia lliure

Des de fa uns mesos, tenia un petit compromís per fer de guia en algun indret interessant de Menorca, una cavitat, si pot ser. I encara no havíem decidit el que fer quan ja començam amb els problemes. Primer com definir que és un indret interessant? A més, ha de ser una excursió no molt turística. Han de poder participar-hi un grupet variat de persones en edat, en condicions físiques, en interessos. No sabrem ,fins el darrer moment, quants serem...

I... podríem anar a la cova dels Tancats, per exemple.     

I quan hi anam? Uf. No ho sé. El primer diumenge lliure no és fins d'aquí a un parell de mesos, concretament dia 28 de febrer. Podríem quedar i si no plou ens hi atracam.

I dit i fet. I avui, el dia assenyalat al calendari, ens hem trobat. Només érem dotze persones. No ha anat malament si tenim en compte que podíem ser més de vint. Ens hem trobat d'hora a les barreres per entrar al barranc d'Algendar, a cala Galdana.

Qui no coneixia el barranc, ha gaudit del seu paisatge. Qui el coneixia, també.
El camí és agradable. No tenim  frissera. Anem xano-xano. Travessam les barreres de Son Mestres amb Santa Galdana i prenem camí per amunt fins a l'alzina que ens marca el punt on hem de partir directe coster cap a dalt. És un poc enredós però ho salvam sense cap entrebanc. Algunes bufades pel pendent i poca cosa més. El camí és molt marcat el que ens indica que hi ha bastant de presència humana. Hem arribat a la cova dels Tancats. Qui no la coneix no hi veu res que motivi el perquè hi hem anat. Però és que està un poquet amagat, com quasi tot el que és bo. 
L'accés a la part interior és força llenegadis. Hi ha que anar en compte. Ningú no diu res. Ni cap hoooo, ni cap... que polida, ni res. Potser no hem endevinat l'interès. Només un diu: -m'he de fer una foto aquí, sinó, no es creuran que hi he estat!- Una gran colada ens dona la benvinguda a la part més fonda de la cavitat. Columnes, estalactites excèntriques,... Foto. Foto. I una altra foto. Bé, no hi ha mostres d'avorriment. És el moment de sortir. Hem de refer el mateix camí. Passam el pas de les llenegades, passam el tobogan, passam la pujada del barram, passam el pas de les pedres i ja som fora. Tothom és viu! Una part de l'aventura ha acabat. Ara baixam el coster i, com no, ens trobam amb un altre grupet que també ve a visitar la cova. Així està de marcat el camí!
Ja hem travessat la barrera i tots en tenen ganes de fer-ne més. Estava previst. Pujam altra vegada pel coster i ens apropam a la cova de Son Mestres. Aquesta és diferent. Un camí de baixada ens duu fins l'interior. Aquesta no presenta cap dificultat. Travessam un mur talaiòtic i  ja som dins. La portalada és impressionant. Aquesta cavitat només te una sala que presenta, al fons, una paret de concreció calcaria bastant espectacular. Més fotos i cap el cotxe. Mira per on, hem pogut observar una llengua de bou i un peu de Crist. Aquesta temporada micològica no vol veure la seva fi!
Ja als cotxes, el grup es comença a desfer. Nou som qui quedam a dinar a una de les taules que l'ajuntament te distribuïdes per la platja per a ús públic. Hi ha un poc de tot. Tomàtic per escampar al pa, companatge, fruita, braç de gitano, cacauets i cafè. Que més podem demanar? Bé, millor jo no contest que en podria dir massa. Una polisquella ens fa aixecar de la taula més prest i més de presa del que ens hagués agradat. La tertúlia era agradable. Ja al cotxe, més baixes. 
Decidim anar a fer un volt a la pedrera de Binicalsitx. La majoria no la coneix i és per visitar. Només en quedam set. La pedrera és petitona però molt vistosa. L'aljub de Santa Elena que hi ha al devora també és per fotografiar. Per acabar, feim una returada al talaiot de Binicalsitx i a la taula de Binimassó. Un mateix poblat que ara és dividit en diferents propietats. D'aquí, cadascú a casa seva.


Per ser un dia lliure no ha anat malament. He quedat cruixit. Ara només esper a no tenir-ne un altre fins d'aquí a molt de temps.