Sopar de verges

I tot va començar per un pa. Sí, un pa duit de les mallorques per una de les protagonistes que, ja fos per enyorança, ja fos per ganes, o pel motiu que tingués, havia vingut a passar un dies a la seva illa de sempre. Venia acompanyada d'una altra de les protagonistes, que a la fi, seria l'amfitriona.

El tercer en discòrdia no en sabia res de res. Estava tranquil esperant l'hora d'anar a dormir quan les dues joves es presentaren a casa seva. Duien un pa moreno mallorquí. No una ensaïmada, no. Un pa!. -Hola, hola, mira, he pensat que com l'altre dia.. bonu.. mira.. t'he duit un pa..- La cara de sorpresa era gran. -Ei, sí, gràcies- i després les besades i salutacions corresponents. Quatre comentaris, un xafardeig a unes peces de marès i la convidada. Perquè no vens a fer un mos amb nosaltres? Hem quedat amb.. la quarta persona, per rallar d'un possible viatge però.. venga, vine.

Dit i fet. Ja som partits cap a ca l'amfitriona, tot i que abans ens aturam a comprar quatre queviures per arrodonir el sopar. L'amfitriona domina bé la situació. Tu posa la taula, els gots son a l'armari, talla el pa, obre el bòtil de vi. Tu prepara la truita. Tu, uep, que no hi ha ningú més, encara. Ella, mentre, prepara l'amanida. Segur que no s'arniarà, no. Sembla que ho ha fet sempre, açò de menar vull dir, ja que no hi ha cap entrebanc. Tot és apunt. Ara només falta que arribi la persona que falta.

Obren la porta i clar, presentacions. Us coneixeu?. No, no. No ens coneixíem. Hola, hola, tu.. jo.. besadetes i a sopar. Del viatge de moment re de re. Hi ha temes candents. La corrupció. El polítics que gestionen. L'educació. La joventut. El Camí de Cavalls.. I tot entre mos i mos, tot entre glop i glop.

La temperatura ambiental és massa. Hi ha també una música que permet la xerrameca però a la vegada tenir aquell so agradable a l'orella. Un pensa que no és la primera vegada que l'amfitriona rep a convidats. Tot és al lloc necessari. El sopar molt bo. Senzill però molt bo. Arriba l'hora dels postres i, uep, ara sí que hi ha una ensaïmada i és de crema!

Just un boci-net, no sigui que les grasses s'acumulin en algun lloc no desitjat. El debat segueix el seu rumb. Més de política, més de corrupció, més de tot. És l'hora de la infusió. No sé quantes castes n'hi ha per elegir. És calent i passa molt bé.

El temps passa sense adonar-nos. Prest vindrà l'alba i començam a replegar. L'amfitriona, una vegada més, agafa el seu paper. -Deixau-lo tot que jo ja ho faré a la meva manera i al meu ritme- Tots assentim, faltaria més!. Al final, no han rallat del possible viatge.

Verges? I jo que sé. Ningú ha confessat que hagués perdut la virginitat.