Berenar menopàusic

La vida n'és un canvi constant. El cos té una evolució imparable tant des del punt de vista físic com del dels sentits. Rés és el que era ni el que serà.

Arriba un moment en que un es troba diferent, en que les necessitats son diferents, en que la vida va donant voltes com una espiral per arribar a un punt en concret, punt que és en el que ens trobam a cada nou moment.

Per açò a en Pau li agrada, de tan en tan, compartir el cafè amb un grupet de persones en que les seves espirals ja n'han donat moltes de voltes i, aquestes, han coincidit diverses vegades i s'han tornat a separar i tornat a ajuntar. I a en Pau li agrada compartir aquelles estones perquè, com ell, estan en un punt de l'espiral en que ja no els importa el mateix que els importava fa un temps. Ara els importa el que de fet és important. Tot i res a la vegada.

Quan en Pau arriba normalment el grup és a punt de desfer-se'n. Ell ja ho sap. Cadascú te els seus horaris. Ell agafa una cadira i es seu. Ningú no li demana de noves. Ningú no li fa cap estrany. De fet hi ha persones de les quals no en sap ni el nom i, suposadament, aquestes tampoc en saben el seu. Senzillament coincideixen allà i ja està. Ell demana el seu cafè amb llet i entra en la conversa, estigui on estigui aquesta.

Al grupet es xerra de qualsevol cosa, com si res i tot fos tant l'únic que hi ha al mon i, també, com si a la vegada, fos la cosa més banal. Quan en Pau es seu entre elles n'és una més. I poden xerrar des d'una recepta del millor xocolatí per a sucar-hi la coca bamba com del perquè Sant Joan és el que és i significa el que significa. Com es veu que ja hem entrat al juny. Quan és l'hora, cadascú en la seva, s'aixeca i va a les seves obligacions, els altres queden i segueixen rumiant. De vegades és difícil seguir el fil perquè el llevant i el ponent poden coincidir en el mateix punt de l'espiral sense perdre el nord.

El darrer dia en que en Pau va participar-hi, tot i que no es va escoltar el so del tambor i el flabiol, Sant Joan n'era present. El vespre màgic s'atracava i ja es començava a viure. Una de les contertulianes en va fer un comentari que va aixecar una bona riguda a tots els altres quan va dir que, enguany, ja no faria falta pensar a dur els preservatius dins la bossa, que seria millor dur, penjat amb una cadena al coll, un tub de lubricant vaginal, que aquest seria més útil i adient!

A en Pau li encanta, de tan en tant, compartir l'estona del cafè amb llet amb aquest grup de jovenetes menopàusiques tan simpàtiques.