Canviar

Estava fart d'estar sol. Cada dia igual. En obrir la porta quan arribava a ca seva sentia aquell silenci esgarrifador. No, no m'hi havia acostumat encara. Feia temps que s'havia esvaït l'antiga alegria dels sorolls, quan els moments de silencia quasi s'agraïen.
El temps havia passat i res havia omplert aquest espai, possiblement vital, pel bon desenvolupament harmoniós de la personalitat.
No podia deixar passar més temps ja que, aquest, s'anava escurçant. Però, que fer? La personalitat introvertida no n'era un element favorable per a millorar la situació. Així i tot sabia que havia de fer un esforç  ja per a canviar el panorama.

Havia perdut el costum de sortir a fer la ronda nocturna pels bars de baixamar. Ja no recordava la darrera vegada que havia fet el rosari quan començaven pel bar que hi ha més a ponent i anaven fent una aturada a cadascun dels que en aquell dia estaven oberts. Només un glop. Una canya, un ginet o un got de vi, era indiferent, però només un a cada porta. Poques vegades l'havien pogut acabar. Només aquells vespres d'hivern més freds, en que quasi bé només la meitat dels locals, més o manco, tenien les portes obertes per als qui, amb valentia, s'atracaven a desafiant el temps.

Ara, l'alcohol ja no n'era passió. Ho havia deixat drasticament per a seguir una dieta més sana. A poc a poc s'havia anat tancant amb activitats casolanes. No li feia falta res més. No li feia falta res més que un poc de companyia.

Haver perdut el que tenia havia estat un cop difícil de superar. I així com ho havia fet no havia estat, possiblement, la millor opció. Ara, amb la seva solitud, ho podia comprovar. Per açò necessitava un canvi però quin i com no ho sabia.

Sabia que havia de baratar hàbits, tot i que tornar a plantejar-se la ruta dels bars, no entrava amb els comptes. Per altre banda tenia clar que res és cosa d'un dia. Necessitava plantejar-se noves costums. Provar nous ambients. I esperar trobar a qui la seva companyia podia significar alguna cosa i que açò fos recíproc.

Podria començar per participar en alguna de les activitats socials que organitzen algunes entitats com per exemple alguna excursió. Allà n'és un espai on és fàcil coincidir amb altres persones amb inquietuds similars, però, les activitats estan tan separades en el temps que pot ser a la segona ja no se'n recorden d'un.

Pot ser una altra alternativa seria assistir als esdeveniments esportius. El volei, per exemple. Segur que hi ha gent que a més d'agradar-li l'esport hi va perquè no te altra cosa a fer. Clar que, no sé si n'és facil connectar amb algú en un lloc com aquest.

Pot ser només hauria de cridar a algun antic contacte però, amb el temps que ha passat, si ningú ha dit res és que no dec ser necessari. Podria plantejar crear un club social a l'empresa. Hi ha tanta gent...

No sé. He sentit a dir que des d'Internet es pot trobar quasi bé de tot. Que fins i tot moltes persones han aconseguit conèixer-se amb aquest sistema, però, sembla tan buit. No ho sé. 

Pot ser demà ho vegi un poc més clar i em plantegi començar a canviar...