diumenge, 22 d’agost del 2010

Gavina

No, no et tenc cap enveja.
No dic que no em seria agradable
escodrinyar, des d'on tu ho fas,
el que ara he de mirar des d'on som.


No dic, que durant un moment
molt específic, m'agrades sentir
el que sembla que sents, amb el teu
vol. 
Per a jo és llibertat però,
i per a tu?


Tenc també, curiositat per a saber
el que significa, sí és que
significa res, el que veus.
Desconec si te n'adones de la tiranya ,
la de la lluna o la del sol.
Sí en posts valorar el que és, el que ens pot dir.
De, sí la diferència entre
la sortida i la posta dels astres, 
n'és quelcom més que una simple rotació planetària.


Perquè, a jo, 
sí que em diu.
Son els moments en que, 
el silenci,
n'és música celestial.
On les paraules
recobren el seu significat
de verb més pur.
On una mirada al ulls
permet escodrinyar
fins a la part més íntima
de l'anima.
On, fins i tot la teva imatge,
m'omple de goig. D'energia.
I és que el que veig,
el que sent,
és tan gran...
tan immens...


No, no et tenc cap enveja.
No tenc cap desig de ser gavina.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per una part si que en fa enveja el que veu i des d'on ho veu, clar que si! Però com tu ben dius que seria d'un silenci en una sortida de sol sensa una gavina que fes es seu sorroll, es seu cant o com ho s'anomeni el que faci. Jo tampoc vull ser gavina, però aquesta llibertad de poder disfrutar de volar i veure el que veu, es quan menys engrescadora.
Lluis, tu si que aprofendeixes en ses sensacions.. em sorprens moltes vegades..jajaja, no m'enric, només vull fer-ho xistos.
una besada
Sol