Gavina

No, no et tenc cap enveja.
No dic que no em seria agradable
escodrinyar, des d'on tu ho fas,
el que ara he de mirar des d'on som.


No dic, que durant un moment
molt específic, m'agrades sentir
el que sembla que sents, amb el teu
vol. 
Per a jo és llibertat però,
i per a tu?


Tenc també, curiositat per a saber
el que significa, sí és que
significa res, el que veus.
Desconec si te n'adones de la tiranya ,
la de la lluna o la del sol.
Sí en posts valorar el que és, el que ens pot dir.
De, sí la diferència entre
la sortida i la posta dels astres, 
n'és quelcom més que una simple rotació planetària.


Perquè, a jo, 
sí que em diu.
Son els moments en que, 
el silenci,
n'és música celestial.
On les paraules
recobren el seu significat
de verb més pur.
On una mirada al ulls
permet escodrinyar
fins a la part més íntima
de l'anima.
On, fins i tot la teva imatge,
m'omple de goig. D'energia.
I és que el que veig,
el que sent,
és tan gran...
tan immens...


No, no et tenc cap enveja.
No tenc cap desig de ser gavina.