Dos, parella, dues, vuitanta vuit...
Podria tenir infinit de noms i, mira, va sorgir el de 89.El perquè ho tindríem de demanar a qui la va batiar.
Tot i que no m'he romput el cap, no he trobat, així, de passada, cap interès especial per aquest número.
Ni l'any, ni l'edat, ni la situació dins de la centena, ni res significatiu que ara recordi.
En canvi, mentre treballava el marès, era la imatge que, més o manco, tenia en ment.
Esper, ara, trobar una pedra en que el número a recordar sí signifiqui alguna cosa.
1, 5, 7, 13, 15, 17... 69.
2 comentaris:
...o 50 que també es un nombre significatiu, no?
una besada.
Sol
Sí,en podría possar més, potser el cinquanta no l'hagi possat perque tenc alguna esperança de sobrepassar-lo
Publica un comentari a l'entrada