Temps sense el somriure

Fa tan temps que no tenc el teu somriure
que també he deixat de somriure jo.


Intent expressar el que em passa
però, les paraules, 
no troben ni la retxa que els serveix de guia
ni el suport on fixar-se.


Així, mentre les escric,
cauen i queden amuntonades al terra.
Resten banyades per les llàgrimes 
i trepitjades per les passes perdudes
desfent-se'n, a poc a poc,
lletra a lletra,
perdent el seu sentit .


Vull recuperar el meu somriure
i, per açò, necessit del teu.


Pot ser, en la propera tempesta,
un remolí aixecarà lletres i més lletres
i, pot ser, tornarà a lligar els mots
ara perduts.


On ets? 
T'esper...
somriu,
besam,
...t'estim!