dilluns, 15 de novembre del 2010

Bufoga

Avui, 15 de novembre, ha esdevingut el final oficial de Bufoga. No, no ha estat difícil. Un parell de caminades a Capitania Marítima, omplir uns impresos, abonar les taxes corresponents i ja està. Poc més de vint anys ens ha fet companyia. Quan la vam comprar ja havia tingut, al manco, un parell de propietaris.


Ens va fer il·lusió tenir barqueta pròpia. De fet el mot de barqueta ja és una gran pretensió. Tenia una eslora d'un poc més de dos metres i una mànega que no arribava al metro i mig. Tota la carcassa era de fibra de plàstic. Més o manco una joguina. Però per nosaltres ja s'ho valia. Vaig aprendre a vogar amb ella. Al manco vaig vogar, tant si en vaig aprendre com si no. Col·locàvem les escalemeres, els rems, una empenta per agafar calat i ja podíem partir.


No sé quants trajectes des des Grau a s'illa d'en Colom vam arribar a fer. Molts. Per anar a nedar. Per anar a pescar a sa Mitja Lluna. Per visitar sa Mina i a mirar pedres. Per donar la volta a l'illa. Per anar a romandre. Per... En alguna vegada érem tants que quasi feia aigua. De vegades no bastava amb un viatge  i quan succeïa, sempre hi havia algun voluntari per a vogar. Sempre, sempre, però, va aguantar. 


No només as Grau. També vam dur-la al port de Fornells, a cala Roja, quan no hi havia pegues per acampar, clar. Des d'allà vogàvem fins els illots i s'illa de ses Sargantanes. Al port de Maó, per arribar a s'illa del Rei. A... Quin temps!


No sabíem quin nom posar-li. No trobàvem aquella paraula que fos simple, menorquina i que a la vegada definís el que era. Al final ens va agradar Bufoga i així la vam batiar. Els al·lots van créixer amb ella i també en van fer bon ús. 


Com en tot, el temps passa i el desgast és present. L'havíem arranjada un parell de vegades però no va bastar. A més, per circumstàncies diverses ja no s'emprava cosa que va empitjorar la seva salut. Va quedar ferida de gravetat. Al final es va decidir per donar-li el passaport però, fins avui, la seva ànima legal era viva. Ara ja només ens queda el record.


Adéu Bufoga.

4 comentaris:

Efrén ha dit...

Requiescat in pace Bufoga.

Que llàstima, un vaixell té ànima per sempre, per molt petit que sigui ....

...---...---...---...---...---

estrelladesauba ha dit...

Carai na Bufoga... quants records en tant poc espai!
Ja saps, no importa l'eslora, importa la intensitat de les vivences acumulades. Pau, na Bufoga ha estat, i és part de tu mateix, amb tu roman el seu esperit de llibertat...

David i Agnès ha dit...

:)

Jo, no val, jo la vaig disfrutar menys..!

Pa, mira es meu blog de sintesis!!!! però encara esta en proces...

1 Besoo!!

Anònim ha dit...

Ohhh, Na Bufoga, aquell anou carabassa... que ja que hi som, també cal fer menció de que va ser alguna vegada s'assitent de n'Idò. La fermavem darrera i duia trastos per anar a fer alguna torrada a s'illa es vespres de lluna...quin temps!! es veritat.
Pot estar ben contenta na Bufoga amb aquest darrer homenatge que li fas... i jo també pels records que em du.
Sol